Fent punt de mitja

He arribat al final del carrer. L’ombra recolza la meva figura en una cantonada arrodonida, llaç empedrat d’un carrer amb l’altre. La humitat de la pluja caiguda, ara no fa gaire estona, encara vola fugint d’unes llambordes, antigues, atrapades en ciment, i flameja els balcons de les façanes silencioses. Res no torba el silenci de les persianes, i els núvols, lliures d’aigua encara tafanegen per l’escletxa que el carrer obre entre edificis.

Miércoles 03 octubre, 2012 / mots / 4 Comentarios Leer más

Filador de somnis

Filem els nostres pensaments en benefici del raonament. Endrecem les paraules i els continguts, diferents en cada cultura, de manera que en fem un redactat exhaustiu de lògica i sentit comú. Les sensacions ens passegen prop dels òrgans vitals, com  serps que juguen als amagatalls, i remouen les nostres entranyes com si d’una tempesta es tractés.

Miércoles 26 septiembre, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más

Humits els llavis

Tardor humida. Humits els llavis fa una estona. Intercanvi. He resseguit la teva pell, daurada, gelosa del desig de la boca encara absorta. Pam a pam, com petites passes, només amb la nuesa d’una llengua assedegada, he caminat per damunt teu, en l’oblit de la llum. Closes les parpelles, oberts els palmells, m’he amagat entre els teus braços. Sabor d’excitació a la gola.

Lunes 24 septiembre, 2012 / El tocador de señoras / 1 Comentario Leer más

Companyia

La tardor passa, igual que arriba. També volen les il·lusions, els anhels. Passa volant el color de la nostàlgia, l’enyor d’un temps bonic. No hi ha res que s’entretingui, que s’aturi per sempre en una imatge del nostre pensament. Volen els colors, tornen els grisos. Salten els corrents d’aire, brancant de fulla en fulla, fent caure les caduques, despullant el tronc més feble.

Domingo 23 septiembre, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más

Relax

He deixat la camisa dels malsons al penjador del rebedor. El silenci m’acompanya, atent, curós dels meus pensaments, fins a la cambra. Entreobro la finestra i m’estiro, amb els braços estesos, sobre els llençols setinats. Entre les cortines vola l’aire, i m’apropa l’horitzó, serè i blanc, pur com els meus sentits. Poc a poc, lentament, les parpelles cobreixen els meus ulls de seda de colors i els acotxen. L’horitzó és ben a tocar, és tan difuminat el seu dibuix que se’m desfà només de veure’l. Res no torba la quietud. Espero. Arriben els primers somnis. Rebo l’instant amb el cor accelerat. L’emoció em recorda que la vida, setinada, és flux de sensacions, a voltes desagradables, a estones agradables, però flux, moviment, en un silenci sedós, impregnat de melangia, embolcallat de colors. És agradable el tacte dels llençols.

Viernes 21 septiembre, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más

Gronxant-me

Si em deixo gronxar, topo amb el vent de cara. Si la brisa es mou, si canta el vent entre porticons, les carícies m’exciten la pell del cos un. Les anades i vingudes, els compassos dels moviments, m’atrauen, deslliuren els meus sentits de la presó del meu cos. Sentir viva la pell, notar reaccions al frec de l’aire, és ensumar la vida, retrobar-se amb el plaer de gaudir del propi cos, del cos de l’altre. No hi ha vent, no hi ha ventades. Són anades i vingudes dels somnis que es mouen latents, amagats, omplint el senderi de sensacions contradictòries.

Miércoles 19 septiembre, 2012 / El tocador de señoras / 0 Comentarios Leer más

Carrer

Ressò de talons que repiquen les llambordes. Rialles. Esvalots de veïnat, crits de marasses. Un cop sec de porta antiga, repintada, balda closa. Xerric de rodes de carruatge, avançant, perdent-se en la remor dels rumors. Roba estesa, gotejant, enlairant pendons humits.

Martes 18 septiembre, 2012 / mots / 3 Comentarios Leer más

Danses?

Fa estona que la finestra és oberta. Potser no n’era conscient, perquè cap corrent d’aire me n’havia advertit. Ha estat quan he escoltat el riure d’una criatura que he girat el cap, instintiu, sense voluntat, empès per un canvi de registre sonor. La llum de fora casa, el reflex del cel blau ja ha fugit. Pintada de fosc, la plaça rau amagada entre els edificis de ciment gris i els fanals, disseny metàl·lic, guardant la humitat d’un vespre que arranca tranquil i sense massa esvalots.

Lunes 17 septiembre, 2012 / La Dama del Sicòmor / 0 Comentarios Leer más

Petons de veus

És tancada la finestra. Reposes el cos, esmorteït el múscul de tant descans indesitjat. Respires l’olor de la misèria,  tuf de les nostàlgies de perfums ensabonats d’antigues estades familiars. Soledat als ulls perversos dels inquisidors d’ànimes ferides, escalfor de la pedra freda, eterna, però freda, i de la forja, calenta al modelar, gelada quan esdevé coixí de la pobresa.

Jueves 13 septiembre, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más

Dalt del núvol

Esguard de rínxols navegant dalt del núvol. Abric de la misèria, embolcall de llana sobre una pell bruna, colpida per la ignorància, amarada d’hipocresia. Llueixes la brillantor, mirada, esperant que el núvol parli. Esperança d’impossibles, encanteri en l’imaginari. Llavis closos, absents de la rialla natural, negats de la paraula, secs, orfes de les besades. I en la postura, la tendresa, esclat de vida, humanitat continguda. El teu núvol vola, transportat per les ventades, onejant al firmament, guiat per les teves pupil·les. No es desfà, el núvol, canvia de forma, s’amaga, pren el color de la mà de l’artista que el decora; i mantens fixa l’esguard, encantat, navegant, suspès en el no-res dels sentiments. Mentre esperes, recordes, enyores, el futur que no vas tenir,esperança continguda, i el desig d’una carícia. Dalt del núvol, tendresa.

Miércoles 12 septiembre, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más