Plecs

Plecs de seda guarden les olors d’un gest. Silenci que dringa entre dues superficies, seda de pell, dermis de tela. Un plec esdevé topall entre el poc aire, càlid,  que em deixes prop del cor, i la besada que llisca més enllà dels llavis. Amb la intenció penetres l’emboscada, presó de fiblades.

Els sentits planegen tot el teu recorregut, entre la nuesa i el vestit, embogits per la disbauxa de colors, pintures de desitjos. Un racó, insinuació, reclam dels palmells erms, humits de suor tendra, respirada prop del plec, on el tissú agradable decora el paradís. I al desbocar-se la follia, seducció, reclam de gestos, d’intencions pensades, de voluntats vestides de rubor i eriçades. Olors d’un gest. Tot el somni en un plec, de seda fina, de porpra nua.


Un comentario en "Plecs"

  1. WALDO BARAHONA ROBLES dice:

    plecs que n’amaguen un dolç tressor que joganer,en contempla tot el ritual de desig desemfrenat,alhora que una acurada subtilesa,de seducció,tot plegat darrera d’un entorn vestit de seda fina.Sublim

Deja un comentario