Plou dins teu

Potser plourà. L’instant és quiet, detallista, precís en el moviment. Com una llengua humida, seductora de la pell, has lliscat, mullada, decidida a saltar. La teva transparència m’aclapara. Calma en el salt, estada estancada en la línia d’un horitzó desitjat, sabedora del desig, juganera amb la seducció de l’imprevist. Sota teu la natura obre les cames, frisant, tremolant engrescada a l’espera d’un glop del teu cos. Les mans, de la natura, s’arrapen als llençols, catifa de fulles daurades, caigudes a cops de vent, cercant l’escalfor de la nuesa. Només un glop, una estrebada, i plourà dins del teu cos, natura.


Un comentario en "Plou dins teu"

  1. WALDO BARAHONA ROBLES dice:

    bella metàfora;perquè la natura és això, quelcom delicat,que es dona plaent a nosaltres per a estimar-la,tenir-ne cura d’ella,i ser agraits pel plaer de la seva contemplació als nostres ulls;i per allò acurada que és amb nosaltres…per això mateix, mimem-la, acaronem-la…fem que no s’esvaeixi mai de nosaltres.Gràcies Miquel,amic

Deja un comentario