Tic-tac

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tic-tac, tic-tac,tic-tac…

Marca hores.

Seguit de cops, retruc de puntes de bastó.

Un pèndol de paret, sorra que s’esmuny.

Tot plegat imaginacions.

Envellim. Copsem els canvis.

Transformem el nostre entorn amb la mirada tensa de la por.

Temps de vida, avantsala d’una mort més que sabuda.

Vivim les hores, compassades,

la mort ens espera, sense hora, pausada.

Quan vivim el temps ja no hi ha por,

no esperem la mort, en som conscients,

regalem vida als nostres sentits.

Vivim al ritme d’un cor latent.


Deja un comentario