Soledat

Empès per la remor de les aigües silencioses, roman el meu cor, abatut, descansant serè en la vesprada. Amagat dels glops de sang, esmorteint amb voluntarietat els batecs més estridents, ofega l’ impuls del bram intern. Esgarrapa la teranyina del desig, i burxa el sentir d’uns pulmons que alenen el capvespre que m’envolta. Onades de múscul compassat, brisa de tendresa. Suau com la seda caient al buit, espasmes esporuguits en la nit que comença a abraçar les parpelles, ara ja mig caigudes. La trama de colors es difumina i les emocions volen arran d’aigua. Soledat. Silenci i cor serè.

dilluns 10 setembre, 2012 / mots / 2 Comentarios Leer más

Calma

                                                                                                                                                                                                                                                                             Quan el vent deixa pas a la calma, resten immòbils les tanques i els filats. L’aigua passa, es recullen les aus i el silenci, apreciat silenci, i les arbredes descansen entre conreus i praderes. Passejo la mirada, deixo que l’imaginari creï els seus propis decorats, i jugo amb les estones, passavolants de la meva existència, a la recerca sensacions especials. Et trobo a faltar, calma, és com l’enyor de l’amant que ja no amanyaga els meus cabells. Contemplo i escolto. Camino entre pensaments, encara massa desperts, esperant arribar al teu racó de melangia, especial retrobament amb la felicitat.

diumenge 09 setembre, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más

“Peña San Miguel”

Imperiosa domines la contrada. Ancestral, recull de la història, la que hem creat els homes d’occident, permanència subtil pels que no mesurem les hores, perenne. Jugues a tocar els voltors que ronden, ales esteses, damunt el teu cim més alt. Rius de les deixalles, vestigis de creences arrelades, d’orient primer, occidentals després, i comparteixes, amb el germà petit, el tranquil tarannà del rierol, ofegat per la sequera, que encara remulla les fondàries més obscures.

dilluns 03 setembre, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más

Teulades

Romanen tranquil·les, silencioses, recolzades unes en les altres, sabedores del seu destí en mans de l’home.  El temps les ha pintades de taques fosques, pinzellades de saviesa, racons de vida allà on només el fang n’és l’essència. Se n’han esberlat algunes puntes, poques, colpejades per les tempestes d’aigua gelada, d’hiverns grisos, i castigades pel sol, incansable, que les ha daurat després de cada albada, més tard del cant dels ocells.

diumenge 02 setembre, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más

Retorn de vacances

Poc a poc la ciutat m’atrapa a les seves entranyes. És com un monstre que reclama, que xucla les intimitats més amagades, aclaparant de llum les pupil·les de les nostres humils essències. El silenci banal de l’ individualisme,  la buidor del materialisme al servei de la tecnologia i el consum, engalanen l’escenari de falses garlandes, amagant la persona. Un trasbals que recorre l’ampli espai entre el piular del pit-roig i el brogit del motor, omple d’espectres la buidor dels pensaments.

dissabte 01 setembre, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más

Futur

Mires amb l’esguard perdut, llunyà en la presència. Sents com vibren les teves entranyes, joves, il·lusionades en el devenir imaginat. Tendresa és el que esperes, tendresa és el que tens, dels teus, dels que t’estimen. Però rodolen els neguits, desbocats, sense aturador, espantats pels malsons que veus cada matí, a trenc d’alba, quan la realitat esborra els somnis que han vagat ben dins de tu.

divendres 31 agost, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más

Atracció

Mantens el teu esguard serè, empès per la rialla encara no acabada. Obsequi de desig a la nit que ja és teva. A contrallum esperes, delitosa, un gest, l’aproximació volguda de l’escalfor. Somien els teus dits ,la caminada, el cos de l’amant entregat, dolç en la mirada, sincer en el tacte.

dimecres 29 agost, 2012 / El tocador de señoras / 1 Comentario Leer más

Mullena

Guardo amb recel el regust dels teus espais. Dansen els dits sobre el llençol, eixut, adobat amb els perfums del capvespre, solitaris, xops de l’explosió d’una tarda tendra. Han esborrat el vertigen de les anades i vingudes d’una alçada a l’altre del teu cos estès, nu i entregat. Només han mantingut el dibuix de cada pam, el mapa de les ombres provocades, i el xiuxiueig de cada moviment de les teves cames.

dissabte 25 agost, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más

Espero

Espero com cada dia. Recolzo les espatlles al tronc humit del faig, prop de la porositat de les roques, humides també, vaporoses exclamacions de la cremor de la terra. Cerco l’escalf de les branques, del fullam verd i cansat, per redimir el neguit de les calorades que m’esborronen. Plora la pell de les temperatures, i juguen de goig els meus ulls al contemplar el bosc, fageda excelsa, que m’acull una tarda més entre somriures. El teu silenci em xucla i crida el sospir de la nostàlgia. Crits d’infants en l’imaginari, corredisses, esvalots d’una infantesa despreocupada i veus, amoroses veus dels pares pronunciant el meu nom.

Espero com cada dia. Recupero les sensacions que han precedit els meus batecs actuals. Respiro l’aire del record,  escolto les ventades que fan cantar les altes capçades de faig. Si entreobro els llavis, se’m remou l’alè d’hores vagaroses entre falgueres. Tossols de lava, interior de la vida, onades del temps endreçades en el desordre d’un subsòl cobert de fulles. La vida va i ve, viu en un no-res, bellugant-se entre imatges difuminades de grisos canviats de to. Pinzells que no s’han aturat, malgrat les pluges, mans mestres que han dibuixat, sense aturar, cors de grocs tardorencs i absències de l’ hivern.

divendres 24 agost, 2012 / mots / 2 Comentarios Leer más

La tanca

A contrallum conservo la intimitat més preuada. Més enllà de les tanques, el sol embriaga l’aire i esclata en colors vibrants i intensos. Els meus ulls naveguen, arraulits darrera el mur d’ancestrals pedres. La meva respiració es compassa en la penombra, calmada, arrecerant-me de les fortes ventades.

diumenge 19 agost, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más