Rodola

Rodola damunt meu, amant de ditades suaus, em deixaré enlluernar de la teva plenitud, des de l’ombra, prop del recés de la meva ànima. Restaré quieta, confosa entre els contrallums i les tenebres, esperant, respirant, olorant la teva presència de llum. I quan recolzis cada palmell del teu cos sobre el desig de la meva dermis, la suor de la intriga t’acompanyarà com les onades, gronxant-te. I no t’aturis. Si arribes on ja no pots gaudir-me més, torna enrere, una vegada, i una altra, tantes com el firmament ens deixi destorbar el seu silenci. No vull cap altre tacte que el teu, vibrant, excels, virtuós en el color i en la fragància. Només per sentir les teves passes damunt meu, he deixat la meva nuesa a l’albir d’un capvespre qualsevol. I mentre rodolis, no parlis, sent i viu.

dimecres 01 agost, 2012 / El tocador de señoras / 0 Comentarios Leer más

Pedanteria

Miro el món des de la finestra estant. Miro? Potser he estat massa pedant. Només em limito a obrir els ulls per damunt de la vidriera, on l’espai s’obre profà a les nostres raons. El temps, el de veritat, és davant meu mentre canvia de color el paisatge. Se’m mostra el firmament, rodolen els flaixos de colors des dels núvols, i , meravella de la creació, s’agrupen els tons per apropar-me una flor.

dimecres 01 agost, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más

Mozart al balcó

Potser és l’obsessió la que em trenca l’escena. Fixant el punt de mira he perdut l’abast de la meva mirada, interior, silenciosa i sentida. És quan em deixo portar per l’espai que habito, quan trobo el punt de resguard en el meu cor tensat. Brogit de vent, onades a remolc de buferes suaus, tot per dibuixar-me un trencadís de blanc sobre el blau encès de la mar tranquil·la. Endevino l’aigua trèmula darrera els edificis grisos dels veïns, l’oloro en la frescor del vespre d’estiu, i ensumo.

 

dimarts 31 juliol, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más

Volo a prop

Volo prop del teu perfum, assedegat, amb la respiració continguda, curós del teu repòs. Onegen els teus revolts, plens d’aire quan sospires, buits d’amor quan esbufegues en la foscor.

Volo prop dels teus volums, delitós, respectuós de la bellesa, endevinada, entesa malgrat els ulls no són oberts, expressada per la intuïció de cada obscuritat. Endevino. Imagino.

dilluns 30 juliol, 2012 / El tocador de señoras / 1 Comentario Leer más

Desig

L’ofec empresona el meu respirar. Tanques de silenci bloquegen els meus sentits, mentre lamento la teva absència, espera del teu cos, neguit per la teva carícia. El niu se’m fa petit. L’alcova és freda i el meu cos crema de romandre en repòs, auster en el plaer. Ja no tinc cap racó per descobrir-me, tots, un darrera l’altre, han passat sota els meus dits, redreçant la fiblada del plaer.

 

 

dijous 26 juliol, 2012 / El tocador de señoras / 1 Comentario Leer más

Íntim

Íntim sóc jo mateix. Res que hi ha a l’entorn forma part de la meva intimitat. Plou la llum del dia sobre els meus ulls i freguen la pell, fugaces, pinzellades del vent que em parla del món. Obro portes i finestres. Deixo que la vida vagi entrant, d’amagat, entre els fils que mouen el meu pensament. L’esquiven, al pensament, i cerca, la vida, l’estora acollidora al replà dels cinc sentits.

dimarts 24 juliol, 2012 / mots / 3 Comentarios Leer más

Dreceres

Corren els dubtes amunt i avall de les dreceres. Pell d’amor, pell de gelosia, cobertura fidel d’un cos que guarda els secrets de l’estima sentida, dels esglais callats per fosques que omplen cambres de soledat. Endevino el destí, una imatge fugaç, difosa en un horitzó de corbes entrecreuades. Conec el cau, la capseta del diamant, on guardes gelosa l’objecte del teu desig i el regal dels teus sentits. Jugues, però, a amagar l’evidència, com un mag que treu mocadors de colors de totes bandes.

 

dilluns 23 juliol, 2012 / El tocador de señoras / 0 Comentarios Leer más

D’una visita al volcà Croscat

Em mostres el teu interior, amb la força que la terra és capaç de despullar la seva intimitat. Línies de colors, anells de vida i records d’una activitat endormiscada. Desgranes el teu saber en porcions, bocins de cendra recoberta del fòssil groguenc de la teva pròpia història. El teu impuls m’ensenya, des de la calma, a entendre el recorregut d’una vida, descompassada, però que no s’atura malgrat que els obstacles juguin a estancar-la. I entre l’obscuritat de la teva pell, deixes arrencar el brot de branques joves i verd d’infantesa; esperança d’un retorn a l’alegria que va remoure les teves entranyes quan l’esclat, rogent i potent, et va permetre tocar la felicitat. Ets bonica i especial, arena d’ànima de foc. No cal que cobreixis cap part del teu cos amb vestits de seda, ni plomalls de vedettes de music-hall; mostra’t, com sempre, austera i senzilla, real i silenciosa. El teu encant està en la serenor dels teus missatges als sentits. Vius en la tranquil.litat de saber-te feliç. Gaudeixes de la felicitat de saber-te guanyador. Has guanyat la lluita de la vida éssent tu mateix, sincer, discret, voluntariós. L’etern retorn ha estat el teu gran èxit, recuperar la vida, buidant el teu interior, compartint la teva bellesa i reposant, en l’horitzó d’una llarga existència, confiant en l’eternitat dels sentiments.

diumenge 22 juliol, 2012 / mots / 3 Comentarios Leer más

Metropolità

Capsa d’alumini. Interior d’un amagatall que es mou, constant, entre els baixos d’un monstre urbà ple de cobdícia. Serp de leds i fluorescents, guiada per la ferralla de les guies rovellades, espai hermètic de humanitat insensible. Passa de llarg la vida, els instants, les hores llargues, dibuixades com línies de sutge embrutit, que pinta els vidres freds. Sotragades. Compartiment d’aires enrarits i d’ànimes inanimades, cossos esmorteïts que vaguen, lligats als estris de noves tecnologies.

dimarts 17 juliol, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más

Ressonar

A cau d’orella ressona la teva veu. No hi ha vorera de les teves frases que no m’agradi saltar, per trobar-me amb els teus ulls. Si calles, el silenci empeny els meus ulls cap a un abisme interior, inabastable, fons de buit i de tenebres. D’alguna manera, m’agradaria saber com, vas aprendre a dir els mots amb aquesta tendresa; recull melòdic de notes entonades, dibuix sobre un pentagrama dèrmic, suavitzat per els perfums, divulgat des d’aquests llavis, flors de cant.

 

 

 

dilluns 16 juliol, 2012 / El tocador de señoras / 0 Comentarios Leer más