Somiar

Hi ha nits que s’acosten més alegres que altres. No ho fa el vent, només la meva percepció del que hi ha més enllà del balcó. S’omple el buit de negre obscur, d’un no res ple de vida, la dels somnis, que vaguegen sense destí, cercant un racó on jeure a desfer-se. La nit vol jugar amb aquests viatges dels somnis. No m’ho diu, però ho endevino. La brisa que es deixa caure prop de casa els porta, als somnis, en una barca sense rems, de vela inflada, amb timoner imaginari. Quan s’apropen a la barana del blacó escorcollen l’interior de l’estança. M’hi troben estès sobre un llit fred i desendreçat, obstinat en veure el color de la vida, allà on potser només hi ha aire. Respiro l’aire i noto la flaire ben a prop, els reconec, són aquí, per sobre dels llençols i prestos a embolicar-me de dalt a baix. De res serviran les giragonses que pugui fer sobre mi mateix, els somnis són immunes a les nostres defenses, a la raó. M’omplen i juguen, ballen prop del cor, on neix la vida a cada batec. Coneixen els topants, no es deixen seduïr per falses promeses o per sentiments racionals. Deixen la barca per navegar dins meu, insaciables, agraïts per haver-los cercat, delitosos com estan de bona companyia. I la brisa segueix remugant, amb suavitat, més enllà de la balconada, el buit ja és ple de negre, i ja només veig un somni, el meu, el que comparteixo amb els meus, difos en la meva mirada i acolorit per les parpelles ja closes sobre els ulls adormits. Obro el cor i respiro cada instant del somni, i em deixo portar per la barca, vela inflada, guiada pel timoner imaginari.

diumenge 15 juliol, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más

Espera

Racó de la meva ànima aixoplugada dins un cabàs. Plats buits, esperant les mans blanques i esquerdades que els poleixin. Plats de companyia, de moments compartits, ara llunyans per l’absència, però no oblidats, és massa intensa la ferida. Un cor no es fereix sense voler, i l’amor el va esquinçar des de la primera mirada.

 

 

dissabte 14 juliol, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más

A la deriva…

Ploren els meus ulls, inflats de dol per l’amarga deriva d’una societat malalta. Em ressona dins la carcassa el clam, anguniós i feixuc, de les veus de la justícia. Baixo les parpelles, suaument, cloent l’entrada del feix de llum que em dona vida. Busca la meva oïda un cant, no de sirena, de tendresa, que amanyagui els meus sentits per fer-los sentir vius.

dimecres 11 juliol, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más

Enyors

M’agrada dibuixar sanefes, esculpir figures de tinta esmunyedissa, lligades amb fil de vent sobre l’estora. Sentir l’ udol del paper rosegat pel la punta de la ploma i escoltar-ne el cant proper, intens, sortit de dins de cada instant del meu cos. Tot flueix, tal com els sentits ordenen. De cada corba en surt un racó, un símbol, el contingut d’un sentiment que travessa el cor i dibuixa, amb sang tendra, el dolor d’un mal moment. I el sol deixa impregnat el líquid, sensació feta matèria, per lligar un altre tram, una conversa, un marge malgirbat de pedra clara.

dimarts 10 juliol, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más

Concert a quatre mans

Danses sobre els meus sentits, amagada, esperant el senyal dels meus dits, enjogassats. Mostres el tauler d’esquitllentes, esmerada la pell, brillant, que s’esmuny sota la seda. Miro amb els ulls clucs la penombra on, seductores, romanen la tendresa i el delit, complement del tou dels dits. Elegant, sedueixes els meus somnis, i et passeges triomfant per entre les meves parpelles. Em demanes una cançó, i m’obro a la teva cadència, un compàs, pentagrama dibuixat, que segueixo cada vespre. Danses sabedora que els meus dits ja remuguen d’enyorança, cremes de gust els sentits, beses la meva esperança de gaudir amb els llavis folls, la nuesa del teu vol. Danses i em fas ballar, agafats dels sentiments.

dilluns 09 juliol, 2012 / El tocador de señoras / 0 Comentarios Leer más

Miralls

Mirall de l’ànima que reposa, serena sobre el coixí de les línies de l’infinit. Horitzó. Esperança d’un demà empès per la il·lusió i dibuixat per l’imaginari. Xiula la teva mirada, fresca i tendra, sobre la pell del meu cos que abriga, estimant-la, l’ànima dels meus sentiments. Silenci. Oloro el teu pensament, enfonsat sota la seda, enfosquit per la claror dels somnis que caminen, sense xarxa, sobre la fina superfície. Equilibri. Respiro a fons. El meu cor és pres de la calma, que atura el temps, enmig d’una llarga besada.

dissabte 07 juliol, 2012 / mots / 1 Comentario Leer más

Amant

Encara sento la teva fortor i ja enyoro el teu perfum. Humits els llençols, plens de besades, el cos se’m remou entre els plecs, eixuts de llum, cremats d’amor, mentre tremolo. Tenso l’esquena per agafar els glops d’aire, carícies daurades, entrant per la finestra entreoberta. “No deixis de bufar…” diuen els porus, oberts, enlluernats, encara, per la rosada dels teus palmells.

dijous 05 juliol, 2012 / El tocador de señoras / 1 Comentario Leer más

Reedició

Se’m fa feixuc rellegir-me. Corre sang per aquestes venes plenes de vida, però els glops són cada volta més esporàdics. Calma enganyosa, la dels meus batecs, arraulida la força dins del racó de les nostàlgies. Un trossejat de somnis, un trencadís de colors abans brillants, apagats enguany. La nuesa em torna als orígens i em recorda el que sóc, contundent, colpejada per la llum artificial d’una estança qualsevol.

dilluns 02 juliol, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más

Plou

No sento ploure. Escolto com parla l’aigua. Vaig néixer amb l’oïda preparada per distingir el goteig alliberador sobre una extensió de gespa alpina, i el clam de ràbia d’una estrebada interior. Les dues gotes eixuguen l’ànima.

diumenge 01 juliol, 2012 / mots / 0 Comentarios Leer más

Brillant

Vull pintar sanefes sobre el teu cos. Pinzellades de pell humida que ompli espais de llibertat. Mostra’t tal com ets, i gaudirem del joc de miralls, entre la teva esquena i els meus llavis. Cada grinyol de la fusta brillant  marcarà, com campanes compassades, un revolt, una fiblada. El contrallum endevinarà els nostres pensaments, i els sentits faran la resta, eufòrics, cercant més l’olor que la imatge austera.

dissabte 30 juny, 2012 / El tocador de señoras / 0 Comentarios Leer más